Disposem d’un mapa d’Arbúcies amb
alguns pobles del seu voltant que ens servirà per fer les dues activitats
següents:
QUIN POBLE ÉS QUIN?
Volem que els nostres alumnes
aprenguin a treballar amb el Google Maps
o Instamaps d’una manera lúdica. Ara
bé, com ho farem?
En primer lloc demanarem als
alumnes si saben treballar amb algun mapa digital per veure quin és el punt de
partida. Tot seguit informarem els nens i nenes que treballarem amb els mapes
digitals Google Maps i Google Earth. Si saben treballar-hi,
iniciarem l’activitat, sinó, explicarem les funcions més bàsiques: com
situar-nos al mapa i com demanar indicacions per anar fins a algun lloc.
Posarem en marxa l’activitat
donant un mapa mut als alumnes on apareixerà Arbúcies i alguns pobles del
voltant. Ubicarem Arbúcies tots junts per tal que puguin situar el fragment de
mapa en alguna zona. Llavors els demanarem que posin nom als pobles,
carreteres, rius, muntanyes i castells que estan marcats tot ajudant-se amb el Google Maps i buscant quin pot ser el
nom que els falta.
UNA RUTA RÀPIDA PER CONÈIXER
ARBÚCIES
Volem que els nostres alumnes
creïn la ruta més ràpida per passar per diversos punts d’Arbúcies tot
utilitzant el mètode científic. Ara bé, com ho farem?
En primer lloc explicarem als
alumnes que volem crear una ruta que passi per l’escola (punt de sortida i
arribada), l’ajuntament, l’arbre de la llibertat, la parada principal d’autobús
(CAP), el museu etnològic del Montseny i l’església. Però també els direm que per
fer aquesta activitat hi ha una condició: la ruta que creïn ha de ser la més
ràpida que hi hagi, ja que la volem fer en el menor temps possible.
Aquesta ruta s’haurà de fer amb
els mapes digitals Google Maps i Instamaps. Els alumnes ja tindran
algunes nocions sobre com funciona aquest suport, ja que l’haurem treballat a
l’activitat Quin poble és quin?. Al
mapa digital Instamaps els alumnes
hauran d’indicar els carrers pels quals passaran i l’ordre amb què ho faran.
Una vegada hagin creat la ruta
sortirem a comprovar quina és la més ràpida (cada grup sortirà amb un professor
a comprovar la seva). Abans de la comprovació, però, hauran d’omplir la part 1
d’una fitxa que els donarem per reflexionar una mica sobre la ruta que han
escollit.
Llavors sortirem a fer la ruta. Cada grup agafarà un comptaquilòmetres
i un cronòmetre. Els posaran a 0 en sortir de l’escola i els aturaran en
arribar-hi. Es demanarà als alumnes que facin la ruta caminant per tal que el
temps sigui fiable, però com que la velocitat d’un grup i un altre pot ser molt
diferent, donarem prioritat al valor que ens indiqui el comptaquilòmetres.
Ara ens podem preguntar “No és
inútil portar el cronòmetre si igualment no us fiareu del valor que indiqui?”
La resposta és que no. Nosaltres volem veure quina és la ruta més ràpida però
també volem que els alumnes vegin que això depèn principalment de la nostra
velocitat si es tracta de rutes de longitud semblant. Volem que els nens i
nenes descobreixin que en aquest cas és més fiable el comptaquilòmetres però
que ho podria ser igualment el cronòmetre si la velocitat de tots els grups fos
la mateixa.
Una vegada arribem a l’escola i
hàgim comprovat quina era la ruta més ràpida ens disposarem a fer la part 2 de
la fitxa, que ens servirà per reflexionar sobre la sortida que hem fet per
comprovar quina de les opcions proposades era la més ràpida.
La fitxa que utilitzaríem seria
la següent:
PART 1
- Quin és el problema que hem de resoldre?
Formulació d'hipòtesis
- En quin ordre heu de passar pels llocs per tal que la ruta creada sigui la més rápida? Justifiqueu perquè heu triat aquest ordre.
- Quant temps creieu que trigareu a fer aquesta ruta?
- Hi ha alguna ruta alternativa igual de vàlida que la pensada? En cas afirmatiu, anoteu-la.
Comprovació
- Com ho podem fer per comprovar les vostres hipótesis? Expliqueu-ho.
PART 2
TEMPS
- Quan heu trigat a fer la ruta?
- El temps que heu trigat era l'esperat? En cas afirmatiu, quina diferencia hi ha entre el que us pensàveu que trigaríeu i el que heu trigat?
- Per què creieu que hi ha aquesta diferència, o no, entre els dos temps?
- Quins factors haurem de tenir en compte la próxima vegada? (ex. Els semàfors...).
RUTA
- Seguint la ruta marcada al mapa, us heu adonat que podíeu haver fet una ruta més curta? Indiqueu quina podría haver estat.
Comparar conclusions amb els companys
- Quin grup ha aconseguit fer la seva ruta en menys temps?
- Quina diferència hi ha entre la vostra ruta i la seva?
- Quin grup havia calculat millor el temps que trigaria a fer-la?
Conclusions pròpies del grup
- Expliqueu què heu après fent aquesta activitat i a quines conclusions heu arribat després de fer-la: coses que no havíeu tingut en compte, problemas que us heu trobat, coses que us han sobtat, si us sentiu satisfets amb el resultat...
Avaluació de l'activitat 2:
ResponderEliminarEns sembla una molt bona proposta per treballar el paisatge del poble, ja que és un aspecte que no se sol tocar a les aules. L'activitat està molt ben creada per ajustar-se al nivell dels alumnes, tot i que potser faltaria que es basés en els coneixements previs i interessos dels alumnes. Com per exemple, les preguntes de l'última activitat es podrien basar en els dubtes que sortissin en el debat.
Ens sembla molt bona l'activitat de les preguntes per conèixer el poble, ja que parteix d'una situació propera a l'alumnat. Tot i així, creiem que es podria dinamitzar més l'activitat si s'utilitzés un recurs interactiu com el Kahoot.
Creiem que la proposta té aspectes molt competencials, que donen pas a potenciar l'esperit crític a l'hora de fer el debat. També és molt positiu que hi hagi diferents maneres d'agrupar-se al llarg de les sessions.
Al llarg de les activitats es treballen diferents llenguatges (escrit, oral...). A més a més, el croquis permet desenvolupar diverses habilitats geogràfiques de manera divrtida, sense ser-ne del tot conscients.
Avaluació de l'activitat 2:
ResponderEliminarDes del nostre punt de vista, l’activitat està molt ben redactada i és fàcil de comprendre; està a punt per posar-se en pràctica. A més a més, els continguts que es treballen formen part de les ciències socials i, tot i que la proposta és complicada per fer-ne a cicle mitjà, és interessant que es l’alumnat tingui una idea general del concepte de croquis.
D’altra banda, és una activitat competencial ja que treballa de diferents maneres (individual i en petits rups de treball) i permet desenvolupar habilitats socials i de creativitat.
Una part que considerem important és que permet despertar l’esperit crític de l’alumnat i anar més enllà del que veuen; busquen el perquè és com és el paisatge que els envolta.
En resum, considerem que és una activitat molt interessant per treballar el concepte de paisatge i que recull diferents habilitats geogràfiques.
Finalment, com a suggerència de millora us proposem un recurs TIC molt interessant: el Betaportal (http://betaportal.icgc.cat/), de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. En aquest portal educatiu hi trobareu moltes tipologies de mapes interactius; n'hi ha un que mostra els canvis al llarg de temps i creiem que pot ser molt profitós introduir-ho en aquesta proposta.
Meritxell Torné, Marta Vidal i Laia Xirgo.